Informació general

La qualitat de l'aire ve determinada per la presència en l'atmosfera de substàncies contaminants, definint estes com tota substància que al ser introduïda directament o indirectament en l'atmosfera pot causar efectes nocius sobre la salut humana o el Medi Ambient.

En funció del seu origen els contaminants es poden classificar en primaris i secundaris. Els contaminants primaris són aquelles substàncies que són abocades directament a l'atmosfera per fonts emissores com ara vehicles motoritzats o processos industrials, com són el monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen (NO_x) o els òxids de sofre (SO_x). Estos contaminants primaris poden patir transformacions per reaccions físiques i/o químiques en l'atmosfera, donant lloc als contaminants secundaris, com són l'ozó (O₃) o els nitrats de peroxiacilo (PAN).

Independentment dels efectes nocius que cada contaminant té per la seua mateixa natura química sobre el Medi Ambient, estos generen problemes a escala global com són l'efecte hivernacle, l'acidificació del mig, el smog fotoquímic i la destrucció de la capa d'ozó.

A més, pel que fa a l'afecció a la ciutadania, pot comportar diferents graus de problemes per a la salut que van des de dolors de cap o irritació de les mucoses fins a problemes greus de respiració o de forma extrema problemes neurològics.

Per tot el comentat anteriorment des de fa dècades s'estan duent a terme polítiques internacionals per a disminuir les concentracions de contaminants atmosfèrics a escala global, prohibint una sèrie de compostos o limitant les concentracions d'emissió o inmisión de molts altres.

Pel fet de que els contaminants no entenen de fronteres és important la coordinació entre totes les administracions, ja siga a escala europea, estatal, autonòmica o inclús local, per aconseguir els objectius fixats. La legislació actual en matèria de qualitat atmosfèrica ve definida per la Llei 102/2011 del 28 de gener, que al seu torn incorpora al dret nacional la Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell de 21 de maig, relativa a la qualitat de l'aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa. En dita Llei apareixen els valors objectiu a llarg termini i els valors límit que no han de sobrepassar-se per evitar afecció tant a les persones com a la natura. En cas de sobrepassar els valors s'hauran de prendre les mesures oportunes per a aconseguir disminuir-los.

Pel que fa a la Comunitat Valenciana és el Centre de Control de la Qualitat de l'Aire (Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural) el que s'encarrega de les competències transferides per part de l'Estat, a més també planifica el desenvolupament de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica, realitzant mesures i informant a la ciutadania en cas necessari.